Astèrix a Tàrracoo

El treball sobre Roma

Què vam fer?

Aquest tema va ser el primer d‟aquest curs, i com a primera activitat ens vam separar per grups i vam fer una presentació sobre un tema que vam escollir entre els membres dels nostres grups. També vam anar d´excursió a unes ruïnes romanes on ens van ensenyar que era cada part.

Tema del projecte i el perquè el vam escollir

Hi havia tantes opcions per escollir del gran món romà, però, per què vam escollir els amfiteatres? Bé, ens vam decidir per fer monuments en general, en dir això teníem al cap amfiteatres en si, però també altres tipus de monuments. Però ja que només en podíem triar un, ens vam decantar pels amfiteatres. En realitat va ser una bona opció, ja que dins d'aquest fins i tot hi havia un ordre de poder per poder asseure's. Des de l'aristocràcia a la part més baixa, la classe mitjana, al mig com no, i tota la classe baixa al final del tot juntament amb dones i nens. També va ser per l'amfiteatre de Tarragona, que va ser una mica més important del que ens imaginàvem. I en conjunt amb la Valeria completem la tasca de fer una presentació.

Com es va avaluar?

Una persona avaluava mentre presentavem tenint en compte com ho fèiem, com ens expressàvem i la resta, en el nostre cas va ser Santiago. Una altra part serà per la nota del professor. I una altra per part nostra. Se m'ollidava, aquesta feina també compta per a nota.

Què vam aprendre d'aquest tema?

Sobre això vam aprendre sobre alguns amfiteatres importants arreu del món, les parts, alguns tipus d'espectacles, classificació, els materials amb què estaven construïts, i perquè serveixen.

Opinió personal

La veritat és que si em va agradar el tema, preparar la presentació, excursió i fer el resum del vídeo. Tot i que és una mica obvi, la part de presentar no m'agrada molt. Res. Res de res, ni una mica, ni una mica. S'entén no? Bé, encara que sé que és una cosa que s'hauria d'haver fet tal com vam fer el curs anterior m'esperava que aquest també. Però a banda d'això, aquest tema no ha estat gens malament.

La història de Julia

(Avís, en aquest text s'inclouran algunes parts en llatí per tenir més temàtica, per llegir, fer servir el traductor de Google. Gràcies)

Salve, nomen meum est Iulia, et ego hic meam fabulam scribere tibi gratias ago. Parentes mei me miserunt ut moraretur apud avunculos meos, qui multam pecuniam habebant cum magna familia esset, non queror. Mane veni, et inveni domum valde gratam, et valde magnas, si modo viderem foris simile est quod non potui cogitare quid intus esset. Cum aliunde venio, avunculi mei aliam linguam loquuntur, Catalannam specificam esse. Id habebo in mora exercere.

- Júlia! per fi arribes, Per poc no vaig enviar un esclau a buscar-te. Vine entra, la teva tia t'està esperant.

Gaudeo parum me egisse, alioquin nihil intellexissem.

- Gràcies per deixar-me quedar-me, prometo no ser una molèstia.

- No et preocupis per això, i si fas alguna cosa et tocarà rentar l'estable.- Va dir d'una manera com no sabia si era una broma o anava de debò.

Silentio petivimus ut amitam meam invenirem, sed non potui adiuvare sed interea domum circumspicere. Sed primum omnium me aliud longum cubiculum inire fecit, quod domus reliqua erat altior. Gradus aliquos scandere actu habuimus.

- On anem? - Vaig preguntar, una mica més espantada del que deuria.

-M'agrada que cada persona que entri, escrigui el seu nom per recordar qui ha entrat i qui no.- Em va passar la tauleta de cera- Posa el teu nom al mig.

Nomen meum "Iulia" in medio imposuit et nomina iam scripta vidit. Raro quis scribere discit. At avunculus meus ante paucos annos non curabat et me id facere docuit.

-Bé, anem-hi.

Tandem amitam meam invenimus.

- Hola Julia, que tal estàs? - Em va dir amablement i em va indicar que m'acostés, cosa que obeci a l'instant. - T'ensenyarem la casa, ja que estaràs aquí hauràs de saber on és cada cosa.

Deinde ostendit mihi omnia cubicula in domo.

-Per aquí estan els banys, aquí hi ha el tersorium.- Vaig intentar memoricar on era.- Per aquí estan els sudadoriis.

-Aquesta és la font de la casa, és nova. - I molt bonica, anava a gaudir d'aquesta estada. - Pots venir per aquí si vols.

-S'ha fet tard, d'aquí una estona anem a sopar, vegi la teva habitació que et mostrem abans i després et trucarem.- Em va dir el meu oncle.

Vaig anar a la meva habitació, i em vaig adonar que l'habitació era bastant gran, La casa tenia els sostres alts, i les habitacions eren bastant grans, sense enganxar els passadissos eren força estrets.Vaig tenir la mala idea d'anar al bany, perquè al contrari que abans que estava buit, ara hi havia més gent, feia olor fatal. I a sobre hi havia gent fent tractes! Vaig sortir del bany el més ràpid que vaig poder, de fet tant, que em vaig estampar amb una estàtua petita de Cupido. Genial. Se li va deixar anar una petita peça i em vaig espantar i la vaig posar com si res i me'n vaig anar. Genial. Al meu primer dia aquí. Si segueixo així em llençaran als lleons.

Denique ivi manducare, valde esuriebam.

-Bé, per a menjar tenim lliró, pescat, Carn de lloro i de cèrvol.- Mai havía probat el lliró, així que esero que m'agradi.- També i ha una mica de pá. I com a postre pots utilitzar la mel.

Cibus valde bonus est, etiam dormouse. Cum perfecissem, ad cubiculum meum redii. Multum tempus habui, sed tempus erat ad somnum, et ad lectum ivi et mirabar quid cras futurum esset.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Imaginarem que parlaven català en aquest llavors, per què fer-ho tot en llatí seria molt complicat, (Em va costar força, el traductor no és molt fiable, tingues-ho en compte si us plau jaja) Em vaig informar una mica a google sobre el que menjaven per aquell temps, i vaig decidir posar-ho encara que en l'excursió pràcticament només nomenessin el lliró. Resulta, que feien servir la mel com a postres o per endolcir els menjars. I això de la carn de lloro, segons google, aquesta era una de les carns que menjaven els de la classe alta juntament amb la de flamenc. Una mica estrany no?

No vaig fer gairebé cap foto, peeeero, posaré les que tinc encara que no siguin gaire boniques. Per cert, això de la torre no ho vaig posar per què no sabia com ficar tan... bonica i poètica història. Perdó, falla meva, però sé que no fa falta perquè estic deixant clar que sé que va...

Bé, ara sí, les fotos.